dilluns, 18 de juny del 2012
Artistas
Mònica Calderón
vimeo.com/monmonique
Enrique Calero
artkike.blogspot.com
Sonia Domènech
soniaevaart.com
Cesc Xavi Fonoll Mestres
fonolloski@hotmail.com
Inmaculada Fornells
inmaculadafornells.blogspot.com
Andreu Latorre Azurmendi
www.soundcloud.com/andreulatorre/fuego
Josep Mercadé Riambau
josepmercaderiambau.blogspot.com
Laia Mercadé
aialaia.blogspot.com
Jaume Muñoz
mamaquieroserpintor.blogspot.com
Anabel Pestaña
cuerpoenelemento@gmail.com
Juan Petry
petry.eu
Disseny expositiu:
Laura Salvador
laurasalvador.com
The evolution of drawings
The evolution of drawings
Juan Petry
Registre audiovisual de performance
El foc és vida. El foc és el reflex visual d’un procés
químic. Transforma la matèria. Uneix la matèria. Crea una cosa nova. Allibera
energia. En el procés del foc es troba el miracle de l’evolució.
Nucli
Nucli
Cesc Xavi Fonoll Mestres
Escultura de 47 x 45,5 x 121 cm. Ferro i globus terraqüi del s.XX
El FOC és un dels quatre elements imprescindibles per
l’existència de la terra. Té el poder, la màgia i la força per fer esclatar la
matèria en bocins si és maltractada. El foc està amagat a les entranyes de la
terra però batega cada cop amb més força. Es queixa, crida i és a punt de
vomitar. Només necessita una petita espurna per desfigurar el planeta blau i
fer-lo saltar tot traspassant les barreres que l’envolten. Podrem redreçar el
FOC i mantenir l’equilibri de la terra?
Foc & Foc
Foc & Foc
Mònica Calderón
Audiovisual
Aquesta obra vol reflexionar sobre les diferents emocions
que pot evocar el foc i posa a l’espectador en situació d’experimentar el seu
propi sentit del foc. Parla també dels contrastos, de diferències d’intensitat,
del efímer i del que queda quan es consumeix, de l’alegria, de la nostàlgia,
del confort i del perill.
Danza rival, Volcán emocional, Peregrino interior
Danza rival, Volcán emocional, Peregrino interior
Sonia Domènech
Tècnica mixta sobre tela
L’obra s’inspira en el foc interior que emana de dins de
l’ésser. Trasllado simbòlicament el vermells a les nostres emocions tal qual fos
un mar i les formes que es perfilen fossin com la materialització o eclosió d’aquests
sentiments que s’alliberen, com les espurnes del foc.
Foc
Foc
Jaume Muñoz
Acrílic sobre tela
El conjunt de l’obra es basa en la meva fascinació pel
foc, pel que té d’imprevisibilitat i d’aleatorietat. Una flama no es pot ni
controlar ni dirigir. He tractat de traslladar aquesta essència fortuïta del
foc als quadres, realitzats deixant que els colors segueixin el seu camí per la
tela amb un mínim d’intervenció. Els quadres aniran acompanyats de diversos
fragments de poemes sobre el foc. La idea és crear una obra global evocadora,
que creï una experiència única per a cada persona que la contempli.
Fuego
Fuego
Andreu Latorre Azurmendi
Audio. Duració: 34 minuts
Viatge sonor cap a l’èxtasi de la contemplació sense
ment. (Per a la seva realització s’ha utilitzat el so de flames en una xemeneia
i captures binaurals de les emissions del Sol).
Escolta-ho a:
www.soundcloud.com/andreulatorre/fuego
Vulcanisme
Vulcanisme
Enrique Calero
Acrílic sobre tela
En el meu treball, la forma és el resultat d’un
desplaçament de matèria i energia en l’espai, on actuen forces que la
condicionen. Cada matèria té unes propietats úniques que intervenen en el seu
desenvolupament i que la fan interactuar amb les altres de maneres diferents.
Pel que fa al foc com a fenomen, m’he centrat en el volcà, per la seva
capacitat transformadora i creadora de la matèria, que juntament amb l’aigua
són artífexs de l’aparença de gran part de la superfície terrestre.
El foc fora de control
El foc fora de control
Immaculada Fornells
Intervenció a l’espai
En tot espai públic tancat, la llei obliga a instal·lar
equipaments per a la prevenció i extinció d’incendis. Sovint, en accedir a
aquests edificis no prenem atenció en la ubicació dels extintors que, en cas de
necessitat, són els equipaments efectius per anul·lar el foc.
La pols enamorada
La pols enamorada
Josep Mercadé Riambau
Escultura de 130 x 52 x 30 cm.
Ferro, pedra, llànties.
Molts poetes, des dels trobadors fins als actuals passant
per Quevedo, han parlat de l’amor com d’un foc. Aquest afegeix que les cendres
d’aquest foc amorós, quan l’amant mori, seran pols, però pols enamorada perquè
el seu amor perviurà després de la mort.
PERFORMANCE : LA POLS ENAMORADA
(En la inauguració de l’exposició sobre el foc al Centre Cívic de la
Barceloneta, 7- VI- 2012)
(L’artista vesteix pantaló i camisa negres. Porta penjada una bossa gris
o negra amb sorra i cendra gris.
Una escultura humana feta amb varilles
de ferro té tres llànties de vidre apagades dintre el cap, sobre el cor i sobre
els genitals. Al seu voltant hi ha un cercle de terra amb 14 petites llànties apagades, fent una circumferència d’uns 90 cm. de
diàmetre. 14 participants tenen una petita candela apagada que ja saben quan l’han
d’encendre. S’ apaguen els llums L’artista
encén el ciri gran i recita:)
I
Així com la passió canvia les persones,
només el foc transforma la materia, la naturalesa de les formes. (L’artista
mou la torxa-ciri al voltant de l’escultura, amb la qual cosa es projecten
diferents formes a les parets). Allò que el foc devora no fa
sino augmentar la seva voracitat. (L’artista obra amenaçadorament la
boca i acosta la torxa-ciri a la base
del seu cap, creant un efecte de pel·lícula de por.) És
el gran mestre de les fantasmagories,
l’element preferit dels monstres. (Aparta la torxa-ciri del seu cap.) Sota
el seu vestit foll, els passos de la seva rumba es mesclen als trenats de la
vella dansa dels morts. (Ha fet un simulacre de passos de dansa). Quan
tot és consumit, el seu nores s’adorna a vegades, presumit, d’una randa de
cendres blanques. (Del sarró treu un grapadet de cendra i la tira
enlaire.)
(Fragment
d’un poema de Stephen Spender traduït per Marià Villangómez)
II
(Quan l’artista vagi recitant en veu
molt alta cadascun dels versos,cadascun dels 14 assistents s’anirà acostant ,
encendrà la seva espelma de la torxa-ciri i encendrà una de les 14 llànties. Procuraran
que les llànties es vagin encenent en sentit oposat, no consecutivament. Les
espelmes romandran enceses fins que les aniran apagant al darrer sonet de
Quevedo.)
1.- Foc que contemplen els homes
en la nit, en la nit profunda. (El participant 1 encén la seva espelma i una
llàntia del cercle.)
2.- Foc que cremes sense escalfar, que brilles sense cremar. (El participant 2 encén el seu ciri i
amb ell la segona llàntia.)
3.- Foc que voles
sense cos, sense cor, que no coneixes cabana ni llar. (El participant 3…
etc.)
4.- Ets el teu pare,
ets la teva mare,
passes sense deixar rastre. (…)
Mors i no mors.
5.- L’ànima
errant es transforma en tu, i ningú no ho sap.
6.- Ocell sense
ales, cosa sense cos.
7.- Foc, foc, foc de
la llar de baix, foc de la llar de dalt.
8.- Llum que brilla
en la lluna, llum que brilla en el sol.
9.- Estrella que centellejes
en la nit.
10.- Estrella que fendeixes
la llum, estrella fugaç.
11.- Esperit del tro,
ull brillant de la tempesta.
12.- Foc del sol que
ens dóna la llum.
13.- Foc que passes i
tot mor darrera les teves petjades.
14.- Foc que passes i
tot viu darrera teu.
(Fragments del poema “Invocació al foc” de
l’ètnia fang de Gabon i del poema “Cant al foc”
de l’ètnia bantú,d’ autors anònims africans,
traduïts de la versió castellana de Rogelio Martínez.)
III
(L’artista encèn amb el seu ciri la
llàntia de vidre del cap de l’escultura i recita acaronant el cap):
Ardo en la llama más hermosa y pura
que amante generoso arder pudiera, (…)
¡Oh. Cómo vanamente se aventura
quien con violencia y con rigor espera
que un alto fuego en la ceniza muera, (…)
(Encén la llàntia de sobre el cor i
recita:)
Y a un punto apura amor con alto fuego
en este ancho desierto el pecho mío,
donde el pensar lo aviva más y enciende:
Lloro, pues, y ardo así y el mal se extiende
tanto, que a luz, y a sombra y a rocío
muero en llamas, y en lágrimas me anego.
(Fragments de dos sonets de Francisco de Rioja)
(Encén la tercera llàntia de sobre els genitals i recita.)
¡Oh, llama de amor viva
que tiernamente hieres
de mi alma en el más profundo centro!,
pues ya no eres esquiva,
acaba ya si quieres,
rompe la tela de este dulce encuentro.
(Fragment de “Llama de amor viva” de Sant Joan de la Creu)
IV
(L’artista apaga el seu ciri i, mentre recita el sonet de Quevedo “Amor
constante más allá de la muerte”, va traient grapats de cendra-sorra del seu
sarró i va apagant una a una les 14
llànties del terra, una a cada vers. Els 14 assistents també aniran apagant una
darrera l’altra les seves respectives espelmes
1.- Cerrar podrá mis
ojos la postrera (L’assistent 1 apaga
la seva espelma)
2.- sombra que me llevare el blanco día, (L’assistent
2 apaga la seva.)
3.- y podrá desatar esta alma mía (L’assistent 3 apaga la seva, etc.)
4.- hora a su afán
ansioso lisonjera;
5.- más no, de
esotra parte, en la ribera,
6.- dejará la memoria, en donde ardía:
7.- nadar sabe mi
llama el agua fría,
8.-y perder el respeto a ley severa.
9.- Alma a quien todo un dios prisión ha sido,
10.- venas que
humor a tanto fuego han dado,
11.- medulas que
han gloriosamente ardido:
12.- su cuerpo
dejará, no su cuidado;
13.- serán ceniza,
mas tendrán sentido;
14.-polvo serán, mas polvo enamorado.
(L’artista apaga la llàntia del cap i dels genital. Només
queda encesa la del cor. L’agafa i se l’acosta a la cara i s’adreça a la seva
dona que l’està filmant: (…) Fi. S’encenen els llums.)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)